sábado, 27 de octubre de 2012

Un periodista catalán reinvindica por fin la necesidad de extirpar el pujolismo

 
"MASSISME", MALALTIA SENIL DEL PUJOLISME (21-10-2012)
 
 
Alfons Quintà. El nostre monumental desastre no va sorgir ahir, ni ha vingut sobtadament, ni és fortuït. Prové del que en diem pujolisme, empitjorat pel Tripartit, que aportà nous beneficiaris al mateix mal.
Deliberadament, en la Transició es va optar per una democràcia dèbil, per una casta política privilegiada i impune, per un control monstruós de la cultura des de i per la política, així com per emparar, com a mètode, una corrupció que ho impregna tot. Això explica que perduri una llei electoral capaç d'infectar una claveguera, cas únic en el conjunt de les comunitats autònomes d'Espanya.
A cau d'orella els polítics catalans es diuen, els uns als altres: "quan jo digui, perquè no ho pugui evitar, que aquesta llei s'ha de canviar tu dius que ara no pot ser. No pateixis, que quan tu et vegi's obligat a dir el mateix, jo m'hi oposaré. Vaja, farem el de sempre i que ens duri".
Les maldats citades, i altres, es van cobrir de cofoisme en graus potser pitjors que els que van dominar l'Argentina. Ara s'ha arribat a un moment en que ningú vol fer marxa enrere. Ni potser ningú pugui. Els que viuen del desgavell instaurat són més forts, actuen de manera transversal (és a dir n'hi ha a tots els partits), no tenen escrúpols i estan més decidits a mantenir un vil immobilisme. Tenen més mitjans i sobretot més energia que no pas els que voldríem canviar-ho. Ells no tenen el neguit de treballar cobrant poc, o de no treballar. Van grassos.
Han assolit crear la seva "Oposició de Sa Majestat", és a dir una falsa alternativa que impedeixi des l'arrel cap canvi real. Al·ludeixo al "massisme", una radicalització del pujolisme o particularisme de Pujol. Parafrasejant a mitges Lenin, el "massisme és la malaltia senil del pujolisme". En francès dirien que han canviat "el barret blanc pel blanc barret". A més hi ha un altre barret, ERC. És a la seva mida, si bé pot ser multicolor, si algú hi posa la pintura. Es dol per estar al seu servei.
Tenim una situació com la que el magistral Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957) va posar en boca del principal protagonista de la seva novel·la El Guepard (Il Gattopardo): "Si volem que tot continuï com està, cal que tot canviï".
Van per aquest camí. Poden guanyar unes eleccions després d'incomplir totes i cadascuna de les promeses electorals de les anteriors i de passar dos anys només perden vots i dignitat. Ara diuen que aquest cop sí que ho canviaran tot, sense detallar què ni com, ni tenir un dit de seny. Només hi haurà cabòries independentistes, estatistes.
Ara Mas no diu res. Han acordat silenci en la imminent campanya electoral. Ho vaig descriure partint de fets -una reunió de tots els parlamentaris de CiU- i ningú no va dir res. Visca la instauració de l'enganyifa. Ja no cal recórrer a una altra novel·la, també magnífica, aquesta de George Orwell, 1984. Si continuen així, CDC no deixarà espai per a la ficció, en especial per a les novel·les de terror.
Per ara no cal que Mas digui res. Qualsevol que no somniï truites pot veure que no té res a dir i que fer-ho seria pitjor per a ell. No podria sostenir res de fumable sobre la sanitat pública, o en relació amb l'ensenyament, o respecte a l'economia. Un personatge (Mas) que mai no va mostrar ni un polsim de progressisme o de reformisme no pot haver esdevingut un revolucionari, si bé s'omple la boca de revolució, per no dir d'una trencadissa de bojos. Ho proposa en uns temps en què l'economia hauria de ser prioritària i un reformisme prudent l'única pràctica possible. Ell només vol mantenir un sistema de poder nascut ja tronat i mal empescat. Han passat trenta anys, en els quals ells s'han enrocat, mentre ens convertien en súbdits impotents. Ara han tret el fum estatista, a la desesperada. Està assegurat que hauran de dur a terme un altre joc de mans, del tipus que sigui, fins al dia en què, sense voler, acabaran posant-se ells mateixos la corda al coll. La història del món és la de la lluita dels éssers humans per la llibertat, no pas una davallada vers més estatisme i més clans opacs de poder.

http://nacional-revolucionario.blogspot.com.es/2012/05/metastasis-del-pujolismo-1.html
 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario